- Montserrat Delpino Chami
- “Evaluación de la calidad de los espacios públicos y abiertos mediante plataformas participativas digitales".
- Directora: Dra. Yolanda Pérez Albert (URV).
- El estudio propone sistematizar indicadores perceptuales para evaluar participativamente la calidad de espacios públicos y abiertos (EPAs), y aplicar la metodología al estudio de casos, aprovechando los beneficios de las nuevas plataformas participativas digitales (DPPs). La investigación considera evaluar perceptualmente los EPAs de dos ciudades hispanohablantes, en el norte y sur global; lo que permitirá experimentar nuevas herramientas de gestión urbana, en zonas donde se ha diagnosticado mayor carencia de este tipo de innovaciones.
- Edgar Bustamante Picón
- "Justicia ambiental. Análisis y evaluación del acceso de la población a las zonas verdes urbanas en ciudades petroquímicas".
- Directors: Dra. Yolanda Pérez (URV) i Dr. Joan Alberich (URV).
- El principal objetivo de la tesis consiste en establecer el grado de justicia ambiental de los parques urbanos mediante la elaboración de un Índice de Calidad de Parques (ICP) y las características sociodemográficas de la población servida prestando especial atención a los mayores y teniendo en cuenta la perspectiva de género.
- Mahdi Gheitasi
- "Accessibility and quality of cultural ecosystem services and perception of technological risk".
- Directors: Dra. Yolanda Pérez (URV) i Dr. David Serrano (UNED).
- Cities now house the vast majority of the world's inhabitants. One of the benefits of urban agglomerations is that they offer more work opportunities as well as quicker access to services and infrastructure. In addition to these benefits, there are also drawbacks, including air and noise pollution, idleness, and a lack of physical activity. The detrimental effects of these communities are more visible in metropolitan areas near petrochemical plants. The petrochemical sector is committed to converting hydrocarbons into chemical products and is structured into massive cluster complexes that necessitate major investments and surface extensions for manufacturing facilities. These industries, which are predominantly dominated by multinational firms, produce in concert, are geographically concentrated and are typically related to port infrastructure. The visual impacts on the landscape are notable for the majority of these reasons, and their productive activity has major implications on nearby urban environments, due to direct or indirect industrial emissions and noise generation (increase in heavy traffic), to the potential accidents they may cause (poisonous clouds, explosions, or fires), which have an impact on the population's mental and physical health. As a direct result of coexistence with other uses and people' perceptions of risk as a result of the effects and accidents, petrochemical production has consequences for the management of metropolitan areas where it is installed. The goal of this thesis is to identify, evaluate, and assess cultural ecosystem services (CES) in urban and peri-urban landscapes that have been damaged by the presence of petrochemical complexes, from the standpoint of health assets and social variety.
- Soledad Camacho
- "Medición y análisis de la justicia ambiental en entornos urbanos. Aplicación a los casos de las ciudades de Tarragona (España) y Montevideo (Uruguay)".
- Directors: Yolanda Pérez (URV) i Dr. Joan Alberich (URV).
- En términos generales el concepto de justicia ambiental, y su contracara la injusticia ambiental, hace referencia al acceso a los recursos y a la distribución de la contaminación (Pérez-Rincón, 2018), la exclusión social, la desigualdad económica y la discriminación racial, son las principales causas de las situaciones de injusticia ambiental (Prieto-Flores et al., 2017). Es un concepto con un componente geográfico clave, pudiendo investigarse los patrones espaciales y sociales de los efectos del ambiente (Prieto-Flores et al., 2017). La presencia de actividades industriales, y en concreto de complejos petroquímicos, representan elementos que pueden contribuir a la degradación del ambiente y tener efectos sobre la justicia ambiental. En este sentido, tanto la ciudad de Tarragona (España) con uno de los complejos petroquímicos más grandes del sur de Europa (Complejo Petroquímico de Tarragona), como la ciudad de Montevideo (Uruguay), con la única refinería de petróleo del país, ubicada en la bahía de la ciudad, constituyen elementos significativos a la hora de evaluar la situación de estas ciudades en términos de justicia ambiental. En tal sentido, esta investigación se propone desarrollar herramientas de base territorial que permitan medir y analizar la (in)justicia ambiental en estos entornos urbanos. Para ello, se aplica una metodología predominantemente cuantitativa, a través del uso de Sistemas de Información Geográfica y la aplicación de técnicas estadísticas y de análisis espacial, con el fin de obtener un índice de justicia ambiental.
- Marina Pujol
- “Residential segregation of the foreign population in a tourist city”.
- Director: Dr. Aaron Gutiérrez (URV).
- The main aspiration of this doctoral thesis is to analyze the settlement patterns and residential segregation of the foreign nationality population of the three main tourist centers in central Costa Daurada, (Salou, Cambrils and La Pineda). Specifically, it's pretends to study these three nucleus, characterized by a significant presence of tourist accommodation, (with a high second home rate), also produces a location pattern and a foreign population concentration that demonstrates processes of spatial segregation. Also, it's intended to analyze and calibrate the incidence of the housing stock characteristics on this segregation. It means, if study the presence of small, less quality and cheaper houses, could conditions process a lower income people concentration. The results of this thesis offers new evidences that allow a deep understanding of an understudied process in the Spanish Urban Geography. It's the concentration of the most vulnerable groups in residential spaces configured in certain mature tourist destinations, especially in those that have tended to concentrate a lower quality and price housing.
- Maria Esperanza Medina Chavarria.
- “Movilidad sostenible en destinos turísticos: patrones de movilidad y políticas públicas”.
- Directors: Dr. Òscar Saladié (URV)i Dr. Aaron Gutiérrez (URV).
- En términos generales el concepto de justicia ambiental, y su contracara la injusticia ambiental, hace referencia al acceso a los recursos y a la distribución de la contaminación (Pérez-Rincón, 2018), la exclusión social, la desigualdad económica y la discriminación racial, son las principales causas de las situaciones de injusticia ambiental (Prieto-Flores et al., 2017). Es un concepto con un componente geográfico clave, pudiendo investigarse los patrones espaciales y sociales de los efectos del ambiente (Prieto-Flores et al., 2017). La presencia de actividades industriales, y en concreto de complejos petroquímicos, representan elementos que pueden contribuir a la degradación del ambiente y tener efectos sobre la justicia ambiental. En este sentido, tanto la ciudad de Tarragona (España) con uno de los complejos petroquímicos más grandes del sur de Europa (Complejo Petroquímico de Tarragona), como la ciudad de Montevideo (Uruguay), con la única refinería de petróleo del país, ubicada en la bahía de la ciudad, constituyen elementos significativos a la hora de evaluar la situación de estas ciudades en términos de justicia ambiental. En tal sentido, esta investigación se propone desarrollar herramientas de base territorial que permitan medir y analizar la (in)justicia ambiental en estos entornos urbanos. Para ello, se aplica una metodología predominantemente cuantitativa, a través del uso de Sistemas de Información Geográfica y la aplicación de técnicas estadísticas y de análisis espacial, con el fin de obtener un índice de justicia ambiental.
- Alajendro González Domingo
- “Tourism Mobilities and social exclusion in smart cities: regimes, processes of exclusion and the politics of transitions”.
- Director: Dr. Antonio Russo (URV).
-
Aquesta tesi doctoral s'emmarca dins del projecte H2020-SMARTDEST i té com a objectiu analitzar com es produeix la precarietat social, quines conseqüències té sobre les trajectòries laborals i residencials dels treballadors/es, i quines formes d'afrontament emergeixen des de diferents posicions socials per a construir espais de solidaritat i resiliència. Des d'un enfocament feminista i relacional, s'analitzen a través d'entrevistes i de dades de panel les formes de precarització social de diverses trajectòries, els processos socioespacials i l'agència dels treballadors/res formals i informals, durant el període de 2008 fins a la crisi de la COVID-19. Els principis de la teoria de cursos de vida s'implementen per a comprendre millor les diferències entre diferents etapes de vida, les transicions i els esdeveniments clau que influeixen a les seves trajectòries. Aquesta recerca pretén entendre les desigualtats de la ciutat turística des de l'anàlisi de la geografia laboral i social, les imbricacions amb els règims de mobilitat turística i les formes d'extractivisme del capitalisme sobre la configuració de vides precàries.
- Ana Pastor Alcaraz
- “Smartering governance: Power and agency in evolving destinations ecosystems”.
- Director: Dr. Antonio Russo (URV).
- Aquesta tesi doctoral pretén explorar les relacions de poder entre els agents emmarcats dins d'un ecosistema de destinació, compresos (i mapejats) des d'una perspectiva holística que impliqui tant les parts interessades del turisme tradicional com no tradicionals. Es busca veure com funciona i s'integra en relació amb l'aparició del paradigma "smart" com un règim sociotècnic que estructura i reordena aquestes relacions de poder dins de les estructures de govern i les agendes a nivell de destinació. Es tracta d'una àrea de recerca en la qual les idees consistents de la literatura són relativament escasses. La creixent rellevància dels agents no tradicionals i el seu poder en les agendes urbanes també es discuteix mitjançant un examen sobre els posicionaments i els discursos relacionats amb el desenvolupament turístic. Ens hem centrat en Barcelona com a estudi de cas en una línia temporal que s'estén des del període pre-còvid fins al període post-pandèmia, aquesta tesi qüestiona els conceptes de resiliència de destinació des d'una perspectiva evolutiva. Barcelona es presenta en un context de reptes en evolució; des de l'enfocament neoliberal de la ciutat intel·ligent, la crisi de l'"overtourism" i la recuperació del turisme post-pandèmic i la seva implicació en el model de desenvolupament econòmic de Barcelona, més centrat en la sobirania tecnològica.
- Oriol Gallardo Prat
- “La construcció de Smart Destinations i la millora de les condicions d'adaptabilitat i resiliència local als reptes globals de les destinacions turístiques”.
- Directors: Dr. Salvador Anton Clavé (URV) i Dr. Aaron Gutiérrez Palomero (URV).
- Les dinàmiques de canvi global actuals generen nous reptes a les destinacions turístiques en matèria econòmica, social i ambiental. En aquest context caldran respostes locals que facin front a les múltiples vulnerabilitats creixents. Les destinacions turístiques, enteses com a sistemes complexos, hauran de generar condicions que permetin millorar la seva capacitat d'adaptació i resiliència enfront aquests reptes globals emergents. Paral·lelament, aquestes també es troben en un procés de creixent integració de solucions intel·ligents en els processos de planificació i gestió, en el context del que s'ha anomenat com a Smart Destinations. L'objectiu d'aquesta tesi serà conèixer quina és l'aportació del desenvolupament operatiu de les Smart Destinations en la millora de la capacitat d'adaptació i resiliència de les destinacions turístiques vers als reptes globals emergents.
- Sufi Tavafi
- Pablo Fernando Martín Epifanio
- “Beach Safety Project: Dimensionamiento de los servicios de salvamento y socorrismo en las playas catalanas”.
- Directors: Dra. Yolanda Pérez (URV), Dr. Aaron Gutiérrez (URV) i Dr. Arturo Abraldes (UM).
- Les platges són un motor per al desenvolupament econòmic de la regió, i milions d'usuaris gaudeixen cada any de les més de 400 platges i gairebé 700 km de costa que recorren Catalunya. Des de les platges de Llançà a la frontera amb França fins a les platges d'Alcanar a la frontera amb la província de València. La investigació arriba a cadascuna de les 439 platges catalanes i estudia la quantitat de mitjans humans i materials, els pressupostos destinats per cada Ajuntament i la relació de l'servei amb les variables que afecten les platges. El projecte se centra en el funcionament i l'organització actual del salvament i socorrisme de les platges, per avançar en l'anàlisi de la relació d'aquests mitjans amb els objectius teòrics del servei. Beach Safety project és un projecte de recerca que té l'objectiu principal d'establir estàndards per a la gestió de l'salvament i socorrisme de les platges Catalanes.